Interessant l’escrit de l’Iris Zavala, coneixedora de l’obra de M. Bajtín i J. Lacan. Zavala exposa les interrelacions entre la concepció del llenguatge, la desconstrucció de l’Altre com a única veu i la creació de noves veus a partir d’aquesta fragmentació d’una sola veu lingüística en varies petites (els altres).
És en aquest sentit que el text és obert: el discurs no queda tancat, conclòs. Com a discurs obert, tan sols es dóna en aquest present imperfet, sempre en construcció, en un lloc que, com apunta Bajtin, només pot ser la plaça pública, un lloc de transformació.