Dostoievski, Fedor, Los Demonios,
1980, Barcelona, Editorial Bruguera
Indaga sobre les creences i els efectes de les opcions nihilistes en una
societat preferentment religiosa. El nihilisme confrontat amb les creences
religioses engendra tota mena de dimonis en els esperits que viuen profundes
contradiccions entre allò que pensen i allò que actuen, els efectes sobre la
societat i sobre ells mateixos. Les idees que es generen en torn la
societat marquen els estats de l’ànima,
que viu les contradiccions que forgen el pensaments en un dialogisme que no
tanca finalment la porta a una o altra posició sinó que es manté en un present
permanent, en una línia fronterera que obliga constantment a repensar les
relacions humanes i les posicions individuals. Una novel·la que planteja
problemes metafísics però que paradoxalment s’allunya de qualsevol sentència
universalista i obra el camí als efectes de la interacció, del pensament no
lineal i del text obert, tal com es teoritza a l’escriptura
hipertextual. El pensament polifònic dels ideòlegs de Los demonios queden atrapats en una xarxa de referències
de les quals en són autors i víctimes alhora, autors i lectors. Adaptant la
cita de Foucault, podem dir que si un
text literari és una manifestació lingüística, les fronteres de l’estil, les
fronteres textuals, mai estan clarament
definides ja que es troben atrapades en
un sistema de referències a altres textos, altres frases, altres idees: és un
mode dintre d’una xarxa.... una xarxa de referències. (M. Foucault (1999), Las
palabras y las cosas: una arqueologìa de las ciencias humanas. Madrid. siglo
XXI. 2ª ed, pàg. 23)