G. Genette, Palimpsestos. La literatura en segundo grado, Madrid, Taurus, 1989
En aquest text, G. Genette aborda la hipertextualitat entre textos, però no dins del mateix text a
la manera que ho explica Bajtín en afrontar la poètica de Dostoievski. Si per a Bajtín l’epopeia és antidiològica per naturalesa, G. Genette, en canvi, pren l’Odissea com a
“ (...) blanco favorito de la escritura hipertextual” (pàg. 223). És a dir, la hipertextualitat
en Genette és la filiació, l’herència dels textos; però en cap cas tampoc pren la hipertextualitat a la manera d'una hermenètica. Per a G. Genette, l’hipertext neix
d’un hipotext (en el sentit de la filiació). En aquest sentit, Genette entén alhora l’hipertext com la
biblioteca a la qual feia referència Borges: un llibre que aplegués tots els
llibres. Una sort també de xarxa a la manera que ho expressa Foucault.
L’hipertext apareix com un joc de bricolatges, ja que tracta l’objecte d’una
manera no programada, imprevisible, alhora que l’hipertext que en resulta é més
complex i alhora manté l’ambigüitat de lectura, atès que si bé es pot llegir el
text sense conèixer els textos que paròdia (aquí enllaça amb Bajtín: paròdia,
carnaval i dialogisme), com a unitat semàntica autònoma, tampoc s’esgoten en
ells mateixos. Per a Genette la hipertextualitat és inherent a allò humà
precisament per la seva ambigüitat i en aquest sentit per la seva llibertat.
ENTRADES
a les pestanyes, trobareu les entades organitzades per temes. you will find all posts organized by tabs.
les imatges publicades en aquest bloc estan subjectes a una llicència de queden sota llicencia.Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons Creat a partir d'una obra disponible a maneresdedir.blogspot.com