ENTRADES

a les pestanyes, trobareu les entades organitzades per temes. you will find all posts organized by tabs.

les imatges publicades en aquest bloc estan subjectes a una llicència de queden sota llicencia.Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons Creat a partir d'una obra disponible a maneresdedir.blogspot.com

16/9/12

ressenya: Palimpsestos. La literatura en segundo grado.


 G. Genette, Palimpsestos.  La literatura en segundo grado, Madrid, Taurus, 1989
En aquest text, G. Genette aborda la hipertextualitat entre textos,  però no dins del mateix text a la manera que ho explica Bajtín en afrontar la poètica de Dostoievski. Si per a Bajtín l’epopeia és antidiològica per naturalesa, G. Genette, en canvi,  pren l’Odissea com a “ (...) blanco favorito de la escritura hipertextual” (pàg. 223). És a dir, la hipertextualitat en Genette és la filiació, l’herència dels textos; però en cap cas tampoc pren la hipertextualitat a la manera d'una hermenètica.  Per a G. Genette, l’hipertext neix d’un hipotext (en el sentit de la filiació). En aquest sentit, Genette entén alhora l’hipertext com la biblioteca a la qual feia referència Borges: un llibre que aplegués tots els llibres. Una sort també de xarxa a la manera que ho expressa Foucault. L’hipertext apareix com un joc de bricolatges, ja que tracta l’objecte d’una manera no programada, imprevisible, alhora que l’hipertext que en resulta é més complex i alhora manté l’ambigüitat de lectura, atès que si bé es pot llegir el text sense conèixer els textos que paròdia (aquí enllaça amb Bajtín: paròdia, carnaval i dialogisme), com a unitat semàntica autònoma, tampoc s’esgoten en ells mateixos. Per a Genette la hipertextualitat és inherent a allò humà precisament per la seva ambigüitat i en aquest sentit per la seva llibertat.