ressenya: Teoría estética de la novela. Bajtín

Bajtin, Teoría estética de la novela, Madrid, Taurus, 1989.
El subjecte es constitueix en l’Altre (en el camp de la paraula, que dirà Lacan). D’aquest Altre, ser lingüístic, és d’on prenem les paraules, i no, com bé apunta Bajtín, d’un diccionari. El llenguatge, doncs, no és neutral, sinó que està carregat de mes sentit. És a partir d’aquesta qüestió que el llenguatge literari és sempre un diàleg de llenguatges. Bajtín va exposant els diferents elements que intervenen en aquest diàleg de llenguatges i de com la paraula de l’Altre  es deixa sentir en els discursos literaris, de com és transformada. I és aquesta transformació de la paraula de l’Altre la que és pròpia i vertadera perquè és la que emergeix d’una consciència particular, individual i pròpia i permet el diàleg amb l'altre (a petita). Allò que interessa doncs, no és la paraula autoritària sinó la paraula transformada, la parodiada, la carnavalitzada, una paraula social. Fer-se la paraula pròpia implica un procés d’aprenentatge, un procés de formació ideològica, tal com mostra la novel·la de Dostoievski. La paraula creativa i no petrificada sorgeix d’aquest aprenentatge de transformació de la paraula de l’Altre. És a partir d’aquest procés psicològic d’aprhensió i transformació que Bajtín orienta la seva teoria estètica de la novel·la com a  consciència plurilíngüe.